JACS
EL BLOG D'EN JAUME ALONSO-CUEVILLAS I SAYROL
Trajectòria
​Més sobre mi i el perquè del blog
Començaré presentant-me: soc el Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol. Vaig néixer a Barcelona, ciutat a la que sempre he viscut, el 22 de novembre de 1961.
​​
Vaig estudiar als Escolapis de Diputació i el COU al Jaume Bofill dels Escolapis de Sarrià. Vaig començar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona el curs 79-84. Em vaig llicenciar el juny del 84 i, el fet de tenir un bon expedient acadèmic, va propiciar que el prestigiós Prof. Manuel Serra Domínguez em fitxés per la seva Càtedra. I el curs 84-85, encara amb 22 anys, vaig començar a impartir classes de Dret Processal (recordo el patiment d’aquells primers anys en els que la majoria d’alumnes eren més grans i experimentats que jo). Vaig fer la Tesina, obtenint una Beca d’Investigació per culminar el Doctorat el 1990. Vaig ser Professor Titular Interí el 92, Professor Titular d’Universitat per oposició el 93 i vaig ser habilitat com a Catedràtic de Dret Processal el 2004. Des del 2011, soc Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona (actualment el més antic). Durant tots aquests anys, a excepció del lapse 2019-2024, he estat professor de Dret Processal Civil, Dret Processal Penal, Dret Concursal, Arbitratge, Litigació i un munt d'assignatures relacionades amb el Dret Processal i l’organització de la justícia. He tingut milers, o desenes de milers d’alumnes. M’emociono sempre que em trobo un exalumne que em ve a saludar amb un bon record i de vegades, fins i tot amb una miqueta d’afecte.
​​
Paral·lelament, he escrit diversos llibres i articles doctrinals –que si us interessa trobareu a l’espai doctrinal– i he participat en centenars de cursos, congressos, taules rodones, conferències, tant de l’àmbit universitari com professional a Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica, Nord d’Àfrica... –també podreu trobar més referències a l’enllaç al meu CV universitari–. M’agrada el Dret i m’agrada explicar-lo. Sempre tinc un si quan em proposen participar en qualsevol acte.
​
De seguida d’acabar la Carrera, em vaig col·legiar com a Advocat al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Al cap de pocs mesos, em van escollir Secretari del Grup d’Advocats Joves, esdevenint-ne President del 87 al 91, arribant també a presidir els Advocats Joves de la Unió Internacional d’Advocats (UIA). Vaig ser Secretari de la Comissió de Normativa Professional i Secretari i President de la Secció de Dret Processal. El 1997, amb 35 anys (rècord d’edat encara no superat) vaig tenir l’immens honor de ser escollit Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, essent reelegit el 2001. Vaig presidir el Consell de l’Advocacia Catalana, impulsant la gran transformació normativa de la nostra professió amb l’aprovació del Codi de l’Advocacia Catalana a un Congrés al qual participaren prop de dos-mil advocats de tota Catalunya. En acabar el Deganat, vaig ser elegit president de la Federació Europea de Col·legis d’Advocats (FBE), càrrec que vaig ostentar entre 2005 i 2007. Tinc un gran record de totes aquestes etapes i crec que, modestament, vaig poder contribuir a modernitzar i dignificar la professió d’Advocat.
​​
Però, òbviament, els càrrecs institucionals van ser sempre el complement de la meva activitat professional. He exercit en totes les jurisdiccions (civil, penal, administratiu, laboral) i a totes les instàncies (des dels ja desapareguts Jutjats de Districte, fins al Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional). També he exercit davant la Jurisdicció Canònica i davant tribunals estrangers i supranacionals com el TEDH o el TJUE. He tingut el privilegi d’haver pogut intervenir a alguns dels processos més rellevants de la nostra època, des de la defensa del president Puigdemont i el seu Govern fins als luctuosos atemptats del 17-A a Les Rambles de Barcelona, passant per la defensa de l’antiga cúpula d’Interior o la de la Junta Laporta al procés de responsabilitat promogut per la Junta Rosell-Bartomeu, o de la llavors cúpula directiva del -PSC-Maragall, Montilla i Zaragoza– davant la demanda per dret a l’honor que els hi va interposar el PP de Rajoy, o la defensa també en una demanda de dret de l’honor del President de la Cambra de Comerç Joan Canadell, o la defensa del conseller Puig pel tema de les obres de Sixena o interposant accions, per encàrrec del Rector de la UB, contra el plagi patit per un Degà de la nostra Facultat a mans d’un Rector d’una Universitat de les més protegides per la Corte. He intervingut en la defensa de diversos humoristes o dibuixants –què necessaris són per la nostra salut democràtica!– com el Jaïr Domínguez, la Judith Martín o el Bicman, assessorant-ne d’altres davant els riscos inquisitorials. I he defensat i assessorat artistes mítics com el Lluís Llach, la Lloll, o el Celdoni Fonoll que m’han honorat amb la seva confiança. També he defensat en situacions diverses molts Advocats i alguns Jutges i Magistrats –sense dubte, els clients més difícils–. Però, a banda d’aquests assumptes notoris i noms il·lustres o rellevants, he defensat o aconsellat a centenars de persones i empreses de tota condició i en tots els àmbits. En assumptes de gran rellevància o complexitat, però també en assumptes més senzills. La satisfacció de poder defensar amb èxit un client en un desnonament, herència, un assumpte immobiliari o un divorci és igual de gratificant que la dels assumptes més mediàtics o rellevants. Sempre he concebut l’advocacia com un servei i, per tant, no hi ha assumpte ni client petit.
​
​​Capítol a banda, entre l’activitat professional i el divertimento, ha estat la meva dedicació al dret a l’esport. De jovenet, vaig ser secretari tècnic de l’ADIPPAV (Asociación Deportiva Internacional de Patrones de Patines a Vela) i, uns anys més tard, advocat de la Federació Catalana de Futbol essent designat Vocal del Tribunal Català de l’Esport, del que vaig acabar sent-ne el Portaveu. Al presentar-se la primera moció de censura de la història del FCB –la de l’Elefant Blau contra la Junta Núñez–, la Federació em va designar president de la Mesa del Vot de Censura. Aquell 7 de març de 1998 es va jugar un Barça – Madrid que vam guanyar per 2-0. No crec que cap President de la història del Barça pugui lluir un palmarès similar! Quan en Jan Laporta va arribar a la presidència, em van demanar diversos dictàmens jurídics que, per descomptat, no em van pagar si bé la recompensa fou més gran per quan aquell any del sextet em van convidar a tots els desplaçaments internacionals com si fos un membre més de la Junta. Una experiència impagable!
La tremenda crisi que va sacsejar la nostra economia a partir de l’any 2007 em va portar a retrobar-me amb el Dret Concursal. Abans (finals dels 90, principis dels 2000) ja havia intervingut en alguna fallida important com la de Grand Tibidabo, però, a partir de la crisi, els concursos van afectar un munt de petites i mitjanes empreses. Vaig organitzar i dirigir el primer Màster universitari de Dret i Administració Concursal, que al seu moment va ser punter a l’Estat. I vaig actuar també com a Administrador Concursal d’una bona pila de concursos, activitat que em va impulsar a treure la Llicenciatura d’Administració d’Empreses que vaig culminar el 2014. El meu treball de Final de Carrera va ser guardonat amb el I Premi Ferran Termes, atorgat per la Sindicatura de Comptes, els Col·legis d’Auditors i Economistes i altres institucions del món econòmic, que a més van promoure la publicació del treball com a llibre monogràfic. Soc col·legiat al Col·legi d’Economistes de Catalunya i formo part de la Permanent de la seva Comissió de Normativa i Ètica Professional, honor del qual n’estic especialment orgullós.
​​
Potser la meva etapa més coneguda és la relacionada amb el procés. El 2017 em van encomanar la defensa del president Puigdemont i el seu Govern. M’honora especialment perquè mai havia militat en cap partit polític i ni tan sols coneixia el president ni la majoria dels consellers del seu Govern. Fou un exalumne (gràcies!), llavors Director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, qui em va proposar per assumir aquella complexa defensa. Vaig tenir l’amarga experiència de veure com empresonaven injustificadament la majoria dels membres del Govern. Més sort vam tenir amb les euroordres dels exiliats i l’estratègia, netament processal, que vàrem dissenyar ha evitat l’entrega del president i els consellers que el van acompanyar a l’exili. La impotència, i també indignació, de veure com es tergiversava el dret al servei de la repressió política (dret penal de l’enemic), em va portar a implicar-me a fons. Primer com a divulgador, perquè la gent necessitava intentar entendre com podia estar passant allò, cosa que va fer que alguns juristes adquiríssim una gran repercussió mediàtica tant per la intervenció a mitjans (em vaig convertir en convidat freqüent del Xavier Grasset) com a diversos actes i xerrades (algú de l’entorn més pròxim del president, em va posar el sobrenom de l’omplepistes). La proximitat amb el president Puigdemont em va portar també a implicar-me a Junts des del seu naixement. I així és com vaig arribar a ser Diputat al Congreso primer i al Parlament després. Malauradament, a la meva etapa al Congreso no teníem la força per negociar l’amnistia ni la reforma del Codi Penal, que si que es van poder materialitzar a la següent Legislatura. Va assolir-se, però, una fita important en aconseguir l’aprovació de la que va ser coneguda com a Ley Cuevillas, una reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal que va limitar la durada màxima de les instruccions penals, posant fi a les perilloses investigacions prospectives tant a l’ús. Causes importants contra sectors de l’independentisme com la de Tsunami Democràtic o Volhov van acabar arxivant-se gràcies a aquesta, aparentment insignificant, reforma legislativa.
De vegades em pregunten com puc haver fet tantes coses. A banda de desplaçar-me habitualment en moto des dels 16 anys (pot semblar una dada menor, però, vivint a Barcelona, anar en moto és més que una forma de transport), crec que el secret és la passió que sempre hi he posat. També he tingut temps per diverses aficions. De jovenet compaginava el Judo i el Jiu-Jitsu (què agraït que estic al Sensei Carles Ventura que ens va ensenyar una filosofia que anava molt més enllà d'unes arts marcials) amb l’Hoquei sobre Gel a les files del Futbol Club Barcelona a les diverses categories començant per les infantils. He navegat en Patí a Vela (el genuí Patí Català, sense timó) i també he estat esquiador (provenir de l'hoquei gel era un gran avantatge quan va començar el carving). Actualment, soc un gran aficionat al busseig (actuant de guia ocasional en algun centre de les Medes) i, en general, a totes les activitats relacionades amb el mar. M’he casat dos cops i tinc sis magnífics fills Pol (1996), Víctor (1999), Jaume (2001), Tomi (2016), Clara (2017) i Paula (2020).​
​
Des de fa uns quants anys, he mantingut dos blogs. Un on penjava alguns articles d’opinió publicats a diversos mitjans i un altre a través del qual facilitava materials útils pels alumnes universitaris o de postgrau o per advocats o juristes en general. Com que la gestió en resultava molt complexa, he decidit unificar-ho tot en aquest ja únic blog.
​
Altres apartats d'aquest blog, hi trobareu també l’enllaç a les meves xarxes socials i alguns dels articles d’opinió que he anat publicant. A través de l’enllaç al meu canal de YouTube, hi trobareu també algunes de les meves intervencions parlamentàries així com diverses xerrades sobre temes d’actualitat o xerrades o conferències de contingut jurídic. A la pestanya Espai Docent, a banda de l’enllaç a alguns dels meus llibres o articles doctrinals, alguns materials que poden ser útils per estudiants o professionals del Dret, amb un espai interactiu a disposició dels meus exalumnes i professionals del Dret en general al que podeu formular consultes o simplement deixar un comentari per a que us recordi. Només demano que les crítiques, que per descomptat accepto, es facin de forma cívica o, com a mínim, respectant l’ortografia.
I si heu arribat fins aquí, moltes gràcies de tot cor.