Tres en ratlla

Per Jaume Alonso-Cuevillas

Quan semblava que, després de la formació de Govern i l’assumpció de donar dos anys de marge a la taula de diàleg, el procés cap a la independència havia entrat en un moment vall, aquestes darreres setmanes s’han produït tres transcendents fets que sens dubte alteren tot el tauler. Em refereixo, òbviament, a la resolució del Consell d’Europa, la concessió dels indults i l’informe del Tribunal de Cuentas.

En termes estratègics, el més rellevant dels tres és, sens dubte, la resolució aprovada per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa el passat 21 de juny. La contundència de la resolució i l’amplíssima majoria de suport de totes les famílies polítiques europees, amb el correlatiu humiliant rebuig de les esmenes intentades pels parlamentaris espanyols, suposa un importantíssim punt d’inflexió del tractament del conflicte entre Espanya i Catalunya en l’àmbit internacional. Per molt que des d’Espanya s’intenti ara menystenir la importància de l’òrgan i de la mateixa resolució, recordem que el Consell d’Europa és l’organització internacional de la qual depèn el Tribunal Europeu de Drets Humans, davant del qual ja esperen torn els diversos recursos presentats contra la sentència del Tribunal Suprem d’octubre del 2019. Es tracta, a més, d’un informe al qual els representants espanyols han pogut fer les al·legacions i proposar les esmenes que han tingut per convenients, que, com sabem, han estat analitzades i rebutjades. El prestigi de la justícia espanyola ha rebut doncs una (una nova) estocada de conseqüències avui encara no ben calibrades per l’Estat espanyol.

La coincidència temporal entre la Resolució del Consell d’Europa i la concessió dels indults té a més un efecte molt positiu. Coincideixo amb la fina (com totes les seves) apreciació d’en Lluís Llach que, en condicions normals, l’indult és bo pels afectats però dolent pel moviment independentista. Si això seria indiscutiblement cert en termes abstractes, doncs Europa podria rebaixar el nivell d’atenció pensant que el conflicte estava entrant en vies de solució, el fet que els indults es concedeixin precisament l’endemà de la contundent resolució, atorga a aquests indults una innegable aparença de reacció auto defensiva forçada per les circumstàncies.

L’indult ha vingut acompanyat, a més, d’una vigorosa actitud dels indultats, que lluny d’intentar fer el bon minyó han refermat el seu inequívoc compromís amb la lluita per la llibertat del nostre país. Si el Gobierno esperava un gest de constricció, n’ha tingut nou de valentia. Un cop més, l’agraïment i reconeixement a tots ells i elles.

I si els indults podien tenir també un efecte desmobilitzador de l’independentisme, l’arcaic Tribunal de (ajuste de) Cuentas s’ha encarregat de tornar a posar les coses a lloc. Aquest òrgan enfranquistat, genuí representant del deep state, ferit en l’orgull patri, s’ha acarnissat sobre una quarantena d’alts càrrecs catalans amb formes i arguments més propis del Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición. El contundent vot particular de la consellera de Comptes, María Dolores Genaro, bé justifica la querella per prevaricació que ja han anunciat alguns dels encausats.

El Gobierno Sánchez s’ha vist forçat a concedir els indults, però acorralat mediàticament pel deep state, ja s’ha afanyat a dir que ni autodeterminació ni referèndum. Que, si de cas, suport a una candidatura olímpica d’hivern i potser un nou Estatut d’autogovern de la colònia. Èxit assegurat de la taula de diàleg!

Conseqüència del joc combinat dels tres fets: ni els indults milloraran la imatge exterior d’Espanya, ni la desitjada llibertat dels presos polítics comportarà un descens del suport a l’independentisme. Segons una enquesta publicada aquest passat diumenge a un diari barcelonès de coneguda tradició monàrquica, un referèndum d’independència rebria avui el suport del 57,14% dels vots emesos.

Cal, però, recuperar la mobilització ciutadana, encara anestesiada per la brutal pandèmia. Les condicions són avui més favorables que un mes enrere, però només en la mesura que nosaltres actuem hi haurà interès exterior a imposar una solució al conflicte polític.

Per cert, en escriure aquestes línies tinc coneixement que, després de ridiculitzar el projecte de nanosatèl·lits impulsat pel Conseller Puigneró, Espanya prepara ara la seva Nasa. Primer ens ridiculitzen, de seguida ens envegen i finalment ens mal copien. Anem bé. #Seguim.