Seguretat o llibertat?: llibertat i seguretat

Arran dels darrers atemptats terroristes, els diversos governs europeus i la Unió mateixa s'estan plantejant dictar normes jurídiques que permetin lluitar amb més eficàcia contra aquesta nova criminalitat. Entre d'altres, s'està estudiant la possibilitat d'ampliar el termini de la detenció preventiva o establir mecanismes de control de les comunicacions telefòniques o dels hàbits quotidians.

Els principals dirigents europeus estan convençuts que una certa restricció de les llibertats individuals pot contribuir a una més gran seguretat col·lectiva. Des del punt de vista de l'eficàcia és una hipòtesi possible, encara que no segura, que aquestes mesures puguin contribuir efectivament a la seguretat col·lectiva. Una altra cosa és si aquest és el camí més idoni, si algú pot tenir la temptació d'aprofitar-ho per controlar la població i fins a quin punt els ciutadans i ciutadanes estaríem disposats a sacrificar les nostres llibertats a canvi d'una pretesa major seguretat.

Personalment, estimo que els drets i llibertats dels que avui gaudim han estat una valuosa conquesta. Qualsevol pas enrera és doncs una regressió històrica, per poderosos que puguin ser els motius en base als quals pretengui justificar-se.

Al final, seran els representants de la voluntat popular, sigui a nivell estatal o a nivell europeu, encara que els mecanismes normatius europeus siguin una mica més complexos, els que tindran la capacitat de decidir. El debat serà doncs abordat des d'una perspectiva política en l'accepció més àmplia del terme. Els governants europeus o els parlamentaris espanyols podran decidir políticament apostar per mantenir els actuals nivells de llibertat o retallar-los a favor de la seguretat.

De fer-se efectives, alguna de les mesures proposades entraria en col·lisió amb diverses lleis avui vigents a Espanya (en particular, el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal). Però, com se sol dir, la llei ho pot tot. Una nova llei pot deixar per si sola sense efecte les previsions contingudes en una llei anterior. I això val tant per la llei estatal com per determinats instruments normatius europeus (com per exemple, els anomenats reglaments). És purament una qüestió de voluntat política legislativa.

Hi ha certs límits constitucionals que no poden però ser traspassats. En efecte, cal recordar que ja l'article primer de la nostra Constitució a l'establir els valors superiors de l'ordenament jurídic espanyol cita, en primer lloc, la llibertat, seguida de la justícia, la igualtat i el pluralisme polítics, sense citar per tant la seguretat. En àmbits més concrets, i a tall d'exemple, la Constitució Espanyola garanteix com a drets fonamentals la intimitat personal (article 18.1 de la CE) i el secret de les comunicacions que només pot ser aixecat per resolució judicial (article 18.3 de la CE) i limita la durada de la detenció preventiva al temps estrictament necessari per realitzar les investigacions encaminades a l'esclariment dels fets amb el límit màxim de setanta-dues hores dins el qual el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial (article 17.2).

Convé doncs que el legislador espanyol no oblidi els condicionaments constitucionals. Que tingui també present quin és el valor superior que la Constitució enumera en primer lloc. I que recordi que l'opinió dels representants també compta.

Jaume Alonso-Cuevillas

Catedràtic habilitat de Dret Processal i advocat.