Paguem a Catalunya

Per Jaume Alonso-Cuevillas

Tots nosaltres ens hem preguntat moltes vegades què podríem fer com a ciutadans per ajudar a fer avançar Catalunya cap a un estat independent. Normalment ens venen al cap diferents formes de mobilització presencial, però sovint oblidem que n’hi ha d’altres, com per exemple mobilitzar-nos en el terreny econòmic.

I una de les lliçons que hem après en aquests darrers anys des del referèndum de l’1 d’octubre és que, per assolir la independència política, primer hem d’aconseguir la màxima independència econòmica. En aquest terreny encara tenim molta feina per fer i disposem de diverses possibilitats. Per posar un exemple, segons dades del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, la recaptació d’impostos de l’any 2018 per part de la Generalitat va ser només del 5,3% dels impostos totals recaptats a Catalunya (uns 3.779 milions d’euros), enfront del 87,7 % dels recaptats pel govern de l’Estat espanyol (uns 63.146 milions d’euros).

És justament l’Assemblea Nacional Catalana qui en els darrers anys ha impulsat diverses iniciatives en aquest sentit, la més visible de les quals és el triomf de la candidatura independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona, i la campanya Consum estratègic, actualment judicialitzada.

Aquests dies des de l’Assemblea es proposa a tota la ciutadania tornar a impulsar la campanya de sobirania fiscal iniciada l’any 2012, que en els darrers anys ha quedat en un segon pla, però que és estratègicament d’una gran importància, tant per l’empoderament dels ciutadans com del mateix govern de Catalunya. Perquè si algun dia volem viure en una república catalana independent, cal que des d’ara mateix actuem com a ciutadans d’aquesta república, i com és normal, en una Catalunya independent tots els ciutadans pagaríem els nostres impostos al nostre govern. Doncs això ara mateix és possible. Tot i que molta gent no ho sap, pagar els nostres impostos al govern de Catalunya és possible i és legal. Hi ha persones, empreses i ajuntaments que fa anys que ho estan fent. Per tant, com a ciutadanes i ciutadans de Catalunya tenim el dret i el deure moral de pagar els nostres impostos a Catalunya, sota el concepte legal de finestreta única. La llei general tributària permet consignar l’import d’un deute tributari a un òrgan equivalent a la Caja General de Depósitos en altres administracions públiques, amb efectes alliberadors. L’Agència Tributària de Catalunya fa una funció semblant a aquest òrgan, ja que permet la constitució de dipòsits i forma part de la Generalitat de Catalunya, que és una administració pública.

Sabent que com a catalans podem escollir entre pagar els nostres impostos a l’Agència Tributària de Catalunya o a la Agencia Estatal de Administración Tributaria, és lògic que optem per pagar-los a l’Agència Tributària de Catalunya. Diguem-ho a l’inrevés: podent pagar els nostres impostos al govern de Catalunya, el que no és lògic és pagar-los directament a Madrid.

Recordem que la força d’un país radica en la força de la seva gent, i que encara que sembli insignificant, el gra de sorra que aportem cadascú de nosaltres és determinant.

Us animo a participar activament de la campanya Jo pago a Catalunya i demostrar el compromís ferm dels ciutadans de Catalunya amb les institucions pròpies del nostre país. Perquè el nostre país només ens té a nosaltres.