Nova legislatura i nou Govern a Espanya

Per Jaume Alonso-Cuevillas

I, a sobre, l’oposició del blue deep state no serà l’únic element advers contra el que haurà de lluitar el nou Govern espanyol. La previsible recessió econòmica i la resistència a les pròpies files socialistes no seran adversitats menors.

Però, anem a pams. La principal dificultat per endegar qualsevol programa ambiciós de govern trobarà la primera trinxera de combat en l’aparell burocràtic de l’Estat i, singularment, en el món judicial i —si em permeteu la simplificació— parajudicial.  Durant molts anys, el PP ha anat posant els seus peons als alts càrrecs de la judicatura. Tribunal Suprem, Audiència Nacional i presidències de tribunals superiors i audiències provincials, avui majoritàriament copats per magistrats de tendència conservadora. Els jutges són inamovibles; per això, l’única forma de revertir la situació requereix posar en marxa una política de nomenaments que compensin el biaix actual. Però els nomenaments són competència del Consell General del Poder Judicial, també dominat pels conservadors, la renovació del qual —malgrat que els seus membres tenen el mandat caducat— requereix un ampli consens parlamentari només possible amb el concurs del PP, que s’ha afanyat a dir que no té cap intenció de facilitar-ho. I no esperem el contrari, ja que el bloqueig l’afavoreix, i el consegüent manteniment de l’statu quo afavoreix els conservadors.

Les mateixes consideracions són vàlides mutatis mutandis per al Tribunal Constitucional que, de facto pot actuar com una cambra legislativa en negatiu anul·lant —per inconstitucionalitat real o forçada— les lleis que la nova majoria parlamentària aprovi. Vox té, a més, més dels 50 diputats necessaris per portar qualsevol nova llei al Constitucional.

El quadre de milícies parajudicials antigovernamentals es completa amb el Tribunal de Comptes, on, a banda del biaix conservador, suren diverses acusacions de nepotisme, i la Junta Electoral Central, autoerigida en òrgan polític de primera divisió.

S’aventura, doncs, que la regeneració democràtica de l’Estat haurà de passar per la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, des d’on, amb perseverança i perspectiva temporal àmplies, s’hauran d’anar impulsant reformes estructurals del sistema, entre les quals cal destacar l’elecció dels òrgans col·legiats i la reforma de l’accés a la judicatura (que afavoreix les classes més benestants).

Per assolir amb èxit aquest programa de reformes, el Govern espanyol ha de poder comptar amb un ampli suport i aquí arriba la segona línia de dificultats. Si acontenta els nacionalistes catalans i bascos —el suport parlamentari dels quals seguirà sent necessari més enllà de la investidura—, pot patir un gran desgast pel flanc nacionalista espanyol, també present, i molt, a les mateixes files del PSOE. És el teorema de la manta curta. Si et tapes el cap, et destapes els peus.

I, per acabar, però no menys important, trobem el flanc econòmic. El Fons Monetari Internacional acaba d’alertar que la frenada serà més gran del que es preveia, amb unes perspectives de creixement per al 2020 de només l’1,6%, la qual cosa es pot traduir en un increment de l’atur. L’Eurogrup exigeix ajustar el pressupost als objectius de dèficit, que només es podran assolir amb unes retallades que s’estimen entre 9 i 16 mil milions d’euros. El sistema de pensions està col·lapsat i amb la guardiola gairebé buida, cosa que obligarà a retallar prestacions o a retardar l’edat de jubilació. Retallades i ajustos incompatibles amb les polítiques socials acordades amb els socis de govern i que, per tant, poden erosionar la coalició governamental amb Unides Podem,que haurà d’afrontar creixents protestes socials.

I, per acabar-ho d’adobar, amb una quàdruple divisió cuirassada mediàtica, política, eclesiàstica i econòmica, que frisa per desgastar tant com pugui l’inquilí de La Moncloa.

El supervivent Pedro Sánchez ha aconseguit ser investit president del Govern d’Espanya, però la veritable prova de resiliència comença a partir d’ara.

Juristocràcia, jacobinisme i recessió, els tres genets contra els quals haurà de lluitar el nou Govern.