La sentència del 25% i la reforma de la llei de política lingüística

Per Jaume Alonso-Cuevillas

La llengua catalana és sens dubte un dels principals trets configuradors de la nostra identitat. Ho sabem nosaltres i ho saben també aquells que voldrien assimilar-nos fent desaparèixer qualsevol mena de singularitat diferenciadora. Els atacs a la llengua no són doncs casuals; formen part d’una catalanofòbia incrustada al cor de l’imperi.

Quan es discutia a Madrid l’anomenada Llei Celáa, el novembre de 2020, vaig advertir expressament als companys d’Esquerra que la seva esmena no blindaria el català a l’escola. Malauradament, el temps em va donar ràpidament la raó i només un mes més tard es dictava la sentència del 25% que ara ha esdevingut ferma.

La vigília del dia que podia instar-se ja l’execució es presentà una proposició de reforma de la Llei de Política Lingüística que ha estat objecte d’intensa polèmica.

No em correspon a mi (escoltem millor l’opinió dels lingüistes) valorar l’encert o desencert de la reforma proposada. Sí que puc afirmar, com a jurista, que és ingenu pensar que aquesta reforma aturarà l’execució de la sentència, sigui a instància de qualsevol col·lectiu pretesament afectat, sigui a instància de la mateixa Advocacia de l’Estat. Aprofitant un nou humiliant ajornament de la taula de diàleg, el Gobierno del PSOE ja ha reiterat que la sentència s’ha de complir.

I el que també tinc clar és que en un tema de tanta transcendència no es pot avançar sinó des del més ampli consens, polític, social i educatiu. El fet que entitats de referència com Òmnium o Plataforma per la Llengua no hi donin suport és un senyal d’alerta indefugible. Com el Manifest subscrit per gairebé un centenar de personalitats de compromís indubtable amb el país, la cultura i la llengua. O les esmenes del Síndic. O el recent Comunicat del Consell per la República.

No és descartable que la precipitació, gairebé nocturnitat, amb què la proposta de reforma va ser presentada hagi radicalitzat en excés el debat, però en un tema tan sensible, no ens podem permetre donar passes en fals. Cal doncs renunciar al procediment de lectura única i escoltar les opinions dels experts. Qualsevol reforma ha de comptar amb el màxim suport no només polític, sinó especialment social i educatiu. I amb l’aval dels experts sociolingüístics i jurídics. Sense consens no podem reformar una matèria tan nuclear. I, en el cas de Junts, formació que té al seu ADN una forma de funcionament radicalment democràtica, faríem mot bé de consultar les nostres bases abans de prendre cap decisió definitiva.