L'arxiu de Tsunami Democràtic, un simple cop de sort?

"L’arxiu de la causa del Tsunami Democràtic ha estat fruit d'una buscada intervenció quirúrgica preventiva. Una mostra que la confrontació intel·ligent no és un unicorn"

Per Jaume Alonso-Cuevillas

Estàvem tots atents a l’aplicació de la llei d’amnistia i l’arxiu de la més greu amenaça judicial contra el president Puigdemont i altres líders independentistes, per la imputació per terrorisme, ha arribat per la via menys esperada, l’aplicació de la Llei 2/2020.

Aquesta breu llei, aprovada a les Corts Generals durant la XIV Legislatura, consta d’un únic article que modifica (també) un únic article de la decimonònica Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim). Es tracta de l’article 324 de la LECrim, que regula la durada màxima de les instruccions o investigacions penals.

Fins a l’any 2015, no existia cap límit i la instrucció d’una causa penal podia allargar-se indefinidament. El 2015, el gobierno Rajoy (amb Rafael Catalá com a ministre de Justícia) va impulsar l’aprovació d’una reforma que limitava per primera vegada la durada màxima de la instrucció i establia un període (de 6 o 18 mesos, segons la complexitat), només prorrogable –i aquí estava la trampa– a instàncies del ministeri fiscal. El resultat va ser l’arxiu d’importants causes per corrupció que afectaven dirigents del Partit Popular. Malgrat la complexitat –característica de les investigacions de trames corruptes–, la Fiscalia (per ordres jeràrquiques) no va demanar les oportunes pròrrogues i les causes van ser arxivades. L’actuació de la Fiscalia General de l’Estat va provocar que totes les associacions de fiscals, també les conservadores, critiquessin els nefastos resultats de la llei Catalá, que va ser rebatejada com a “llei de Punt Final”.

Per això, a l’inici de la XIV Legislatura el diputat podemita Jaume Asens portava a la cartera la derogació de la reforma Catalá per posar punt final a la llei de Punt Final. Durant el debat a la totalitat, un diputat d’un grup minoritari va intervenir al ple per dir que si bé la llei Català havia de ser derogada, no podia tornar-se a la situació anterior al 2015. I, convençut que no es pot sotmetre un ciutadà a la pena il·limitada de banc dels acusats, citant Sant Agustí (que tant agrada a la Meseta) els vaig dir que “el procés penal és en si mateix una pena”, però vaig callar-me la importància que per a nosaltres tenia posar setge a les indefinides investigacions prospectives.

Encara que normalment l’hemicicle no escolta, i encara menys atén, les intervencions dels grups minoritaris, la meva intervenció va fer reflexionar el ponent Asens i, més important, el portaveu del Grup Socialista (el també advocat català Paco Aranda). A l’AVE, de tornada cap a casa, tots dos em van trucar per dir-me que em compraven l’esmena a la totalitat. I així, la que havia de ser la llei Asens, va acabar sent la llei Cuevillas.

La regulació vigent des de l’any 2020 estableix el límit inicial de les investigacions en un any, que pot ser prorrogat d’ofici o a instància de qualsevol part, per successius períodes de 6 mesos. Però –i aquí està la clau– aquestes pròrrogues s’han d’acordar, motivadament, i abans que fineix el període anterior.

En dret processal sempre s’havia distingit entre els terminis propis (o pròpiament dits, aquells que els advocats estem obligats a respectar perquè no precloguin els nostres drets i expectatives de defensa) i els terminis impropis (aquells que la llei marca als tribunals, l’incompliment dels quals no té cap conseqüència pràctica). Els advocats sempre hem estat acostumats a ser curosos amb els terminis, però el jutges, no. I ara que la llei els ha imposat un termini propi, a alguns els ha agafat amb el pas canviat. I, entre aquests, de forma molt destacada, aquells que estaven malacostumats a dirigir investigacions prospectives sense haver de donar comptes a ningú.

L’arxiu de la causa del Tsunami Democràtic no ha estat, doncs, una carambola, sinófruit d’una buscada intervenció quirúrgica preventiva. Una mostra del fet que l’anomenada confrontació intel·ligent no és un unicorn.